Conferència d’Anna Carbó Meix, exalumna del nostre col·legi
Els alumnes de 2n batxillerat del centre que cursen la matèria de biologia vam tenir el plaer el dia 30 d’octubre de comptar amb la presencia de l’exalumna Anna Carbó Meix, graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona, màster en Neurociències i realitzant el doctorat en el PhD in Oncology, Hematology and Pathology de la University of Bologna, comptant amb una beca “Marie Slodowska-Curie fellow (European project IMforFUTURE)”.
Va portar a terme una conferència sobre el seu camp de recerca, molt interessant per als nostres alumnes, ja que van poder veure contextualitzats aquells coneixements que treballem a l’aula.
Des de el centre volem donar les gràcies a Anna per fer-nos partícips de la seva investigació.
A continuació transcrivim les paraules que ens ha fet arribar, reflexionant sobre la seva formació i el seu actual projecte de recerca:
“El dimarts 30 d’octubre vaig poder reviure molts records de professors, aules, passadissos… sis anys després d’haver-me graduat. Aquesta vegada, però, venia com a exalumna. El motiu és que fa un any vaig poder començar un doctorat a la Universitat de Bologna – gràcies a una beca Marie Slodowska-Curie – en el camp “big data” en recerca biomèdica, i des del projecte europeu se’m va demanar de fer un acte de participació al públic; per això, el primer lloc que se’m va acudir va ser el col·legi. Amb aquesta finalitat, vaig realitzar una presentació enfocada a alumnes de 2n de Batxillerat que cursen biologia, per així donar-los una idea del món de la recerca, així com també per motivar-los a seguir estudiant.
El camp en què treballo gira entorn les anomenades “òmiques” – genòmica, epigenètica, glicòmica i microbiòmica, en el context de l’envelliment i la inflamació. En l’última dècada, les “tecnologies d’alt rendiment” han impulsat dràsticament la magnitud de dades biològiques, fet que ha permès la identificació de nous biomarcadors de malalties. En aquesta línia, un dels objectius del meu projecte és identificar variants genètiques i empremtes epigenètiques que puguin afavorir o perjudicar la longevitat i la qualitat de vida. Les mostres que utilitzem per fer aquests estudis provenen de persones centenàries, persones amb síndromes progeroides i persones que presenten malalties relacionades amb l’envelliment. Un altre repte és identificar biomarcadors a partir d’uns sucres que tenim a la sang, els “glicans”, que poden tindre un paper pro-inflamatori – i, per tant, afavorir l’envelliment – o anti-inflamatori. Finalment, també treballem amb la microbiota de l’intestí (actualment ja es reconeix com un altre òrgan de l’organisme, degut a la seva complexitat), ja que es torna més patològica a mesura que envellim.
Finalment, voldria dir que he treballat molt, sí, però sobretot he tingut molta sort, i en aquest sentit voldria agrair a tots els professors la feina que fan, que moltes vegades no es veu però que hi és: per la bona base i les bones eines, acadèmiques i humanitàries que em vau proporcionar, MOLTES GRÀCIES.”
[ht_gallery id=”9794″ name=”Noticia Anna Carbó Meix” columns=”3″]
